3.1 Com fer estable el castell?

Un castell, com qualsevol construcció, només serà estable si a cada punt es compensen les forces i els moments que rep.

El problema és que no és una construcció estàtica, com una catedral, sinó una construcció molt dinàmica, autoregulada. Les forces varien contínuament buscant l’equilibri, canviant sense parar la distribució de forces i dels moments.El castell es mou.

Capgrossos de Mataró (victoriareull)

Capgrossos de Mataró (victoriareull) Per això resulta important trobar algunes maneres que evitin de fer esforços massa grans que poden comprometre l’estabilitat del castell. Posem-nos-hi?

1. El programa de TV3 ‘Què, qui, com’ va emetre un programa dedicat a la física dels castells humans titulat ‘Castellers, pinya, força i manilles’. El trobareu aquí: www.ccma.cat/video/embed/3729910/

a) Mireu-vos les imatges del vídeo des del minut 14.50 al 15.40.

b) Què vol demostrar el vídeo amb l’acció que apareix a la imatge? Dibuixa el corresponent diagrama de forces equilibrades. De quina part del castell parla?

Què, qui, com (CCMA)

2. Suposem que un casteller de 70 kg té a sobre seu tres castellers de la mateixa massa.

(Jaume Roset)

a) Calcula la força superior que suporta aquest casteller.

El pes dels tres castellers sobre les espatlles del que és a sota se li transmet amb els peus. És una palanca amb una distància d’uns 10 cm entre cada força i el punt de suport, que si els castellers estan ben col·locats es situa sota el seu clatell, centrat en la columna (vegeu-ho al dibuix).

b) Dibuixa en el diagrama la força equilibradora. Escriu-hi també els valors de les tres forces en unitats internacionals.

c) Quin problema tindria la clavícula d’aquest casteller si el que té al damunt separés més els seus peus?

d) Què haurà de fer aquest casteller si el que té al damunt carrega més pes en un peu que en l’altre o posa un peu més lluny que l’altre?

Centrem-nos ara en les lumbars d’aquest casteller. A més de les forces anteriors, hi hem d’afegir una bona part del pes del propi casteller, posem que siguin 40 quilos.

(Jaume Roset)

e) Dibuixa el nou diagrama de forces a les lumbars, amb els seus valors, en el dibuix de l’esquerra, incloent-hi la nova força equilibradora que haurà de fer aquí la columna del casteller.

f) Vegem ara les conseqüències d’un desequilibri, com que el pes superior total es distribuís amb un terç en el peu esquerre i la resta al dret. Calcula els nous valors i dibuixa’ls, desequilibrats, al diagrama de la dreta. No hi posin encara la força cap amunt.

Per compensar el moment desequilibrant caldrà fer força amb la musculatura de la columna.

Però mentre que cada peu és a un 10 cm del centre de la columna, la musculatura que ha de treballar és només a uns 5 cm del centre.

g) Quanta força extra haurà de fer la musculatura lumbar per compensar el moment que desequilibra? Afegeix-la al diagrama. Afegeix-hi la força que haurà de fer la columna per compensar-ho tot.
h) Quina conclusió en treus?

(Jaume Roset)
Explosió d’alegria dels Castellers de Sabadell en acabat de descarregar un castell (Roger Benet)

Algunes xifres d’un castell gran

Quatre de nou amb folre i manilles descarregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls el 2016 a la diada de santa Úrsula de Valls. (www.collavella.cat)

El 4d10fm és un castell enorme de més d’11 m d’alçada format per 860 castellers i un pes d’uns 61 000 quilos. D’aquests, 49 000 són a terra ja que és el que pesa la pinya (700 persones, organitzades en una dotzena de cordons concèntrics) i els 12 000 restants són el pes dels 160 castellers que pugen: el pom de dalt (4) el tronc (28), el folre (96) i les manilles (32). Es calcula que un baix té al seu damunt tota una renglera de castellers que pesen 483,5 quilos; naturalment, ell sol no ho podria aguantar i per això disposa de castellers que l’ajuden (l’agulla, dues crosses i un contrafort) que el deslliuren aproximadament de la meitat del pes que hauria de suportar.

Amb l’entrenament i l’experiència, la millora de la tècnica correcta de pujada i baixada al castell pot fer reduir la càrrega i les oscil·lacions del castell fins en un 20 %. Cal tenir en compte les estrebades provocades pels castellers quan pugen i baixen i la seva separació quan són a l’esquena d’un company.

La distància entre el centre de masses del casteller que puja i el del company pot arribar a ser de 35 cm. Les velocitats de pujada i baixada sofreixen en alguns casos canvis bruscs que generen sotragades que de vegades no es poden arribar a compensar.
Aquests braços de palanca i estrebades han d’incrementar més encara els esforços i les tensions i generar pics de càrrega molt elevats, que poden ser el doble o el triple dels estrictament necessaris i posen el castell en perill. Per tant, com més constant sigui aquesta velocitat de pujada i de baixada i com menys se separi el casteller que puja o baixa, menys tensions addicionals es generaran en el castell i més segura serà l’estructura.

Castellers de Vilafranca
Capgrossos de Mataró (victoriareull)

En aquest sentit, recordem la coneguda frase dels tècnics de canalla i de tronc: ‘finet i pel mig’ com a bona síntesi del que cal tenir en compte. I sembla que efectivament es té en compte: les estadístiques indiquen que les caigudes de castells es situen actualment cap a un 3 % dels castells que s’aixequen.

Per altra banda, els estudis biomecànics, els entrenaments i la utilització del casc (obligatori per a la canalla des del 2012) fan que les caigudes amb lesions de gravetat siguin molt més reduïdes del que se sol creure.

La faixa és per fer bonic?

Cristina: A mi el que m’agrada dels castellers és com van vestits.

Alícia:
Què dius Cristina!! I això?

Cristina:
No ho sé… m’agraden aquestes camises que porten, i com se les mosseguen mentre puja el castell, i m’agrada que vagin sense sabates. A mi la meva mare mai em deixa anar sense…

Daniel:
Però, Cristina! És que si anessin amb sabates destrossarien les espatlles dels castellers que els pugen!

Alícia:
Ja… I què em dius de la faixa?

Andreu:
La faixa es porta més aviat per tradició.

Alícia:
Sí, com les espardenyes…

(www.diarieljardi.cat/Elena Bulet)

Cristina: No, no, no… Té alguna funció, quan els castellers se la posen, ho fan a consciència!

Daniel:
Deu ser perquè no es facin mal a l’esquena! Algunes persones que fan halterofília també en porten!

Andreu: Halterofília? No em sona… Jo he sentit que és per alguna cosa dels budells… Ho vaig llegir a algun lloc.

Cristina: Què dius ara! És perquè els castellers puguin pujar per l’esquena, fa com de punt de suport!

Andreu: Mmmmm… Potser té raó la Cristina, ara que ho dius, els castellers posen els peus a la faixa per anar pujant al castell…

Tornem de nou al vídeo de ‘Què, qui, com’. Entre els minuts 4 i 6 es pot veure la manera correcta de posar-se una faixa i un comentari posterior. Aquesta n’és la transcripció:

– M’ajudes a posar la faixa?
– Sí, home, sí.
– Agafa bé, l’hem de posar així en vertical. Ara aniria bé que fessis força.
– Entesos.
– Per tant, per fer força, giro… ara gira’t tu… i amb la teva espatlla… quan jo tibi tu també tibaràs.
– Vinga, fes força! Jo ara amago panxa, tiba fort! Va bé! Així! Vinga, ja la pots deixar. – Aquí el que jo he fet (tu també la teva feina l’has fet molt bé)…

– La meva feina era, a banda de distribuir bé la faixa, que m’anés des de “l’estèrnum” fins el pubis. Que no m’apreti massa amunt perquè no m’ofegui, però que m’agafi prou bé com perquè tot el contingut de la panxa quedi apretat una mica cap a dintre. De tal manera que quan jo faci força, els músculs no puguin sortir cap enfora i m’apretin cap a dintre i em comprimeixin tot el contingut de dintre de la panxa.
– La faixa fa el casteller, i no només perquè sigui un vestit tradicional, sinó perquè té una funció molt concreta: converteix el casteller en una autèntica columna hidropneumàtica [que funciona amb aigua (hidro) i aire (pneumàtic)].
(…)

Què, qui, com (CCMA)

– La part pneumàtica són els pulmons, que són plens d’aire. L’aire es pot comprimir amb molta facilitat i per tant no és gaire bo per aguantar pesos. Per sort està protegit per una estructura rígida: la caixa toràcica. L’abdomen, en canvi, és ple de líquid, d’aigua, i els líquids no es poden comprimir, tendeixen a deformar el lloc on estan. En aquest cas, les parets abdominals d’aquest casteller patiran quan li puguin altres companys a sobre. La solució és molt fàcil: enfaixar-lo. Un cop l’enfaixem ja té parets i passa de ser una esfera deformable a un cilindre rígid. Per la faixa ja és una autèntica columna hidropneumàtica.

Què, qui, com (ccma)

3. Pensem-hi una mica:
a) Al vídeo diuen que l’abdomen és ple d’aigua. Fins a quin punt és cert, això?
b) Per quin motiu la faixa s’ha de posar des de l’estèrnum fins al pubis?
c) S la faixa es posés per damunt de l’estèrnum quin problema es podria generar? d) Si la paret abdominal tingués algun punt feble i la faixa estigués fluixa, amb l’esforç el casteller podria patir una hèrnia o trencadura. Pensant en l’experiment del globus ple d’aigua, pots imaginar en què consisteix?

d) Si la paret abdominal tingués algun punt feble i la faixa estigués fluixa, amb l’esforç el casteller podria patir una hèrnia o trencadura. Pensant en l’experiment del globus ple d’aigua, pots imaginar en què consisteix?
e) La força que el casteller rep dels pisos superiors a l’espatlla es pot compensar amb dues estructures que fan força perquè són prou rígides: la columna vertebral i el tòrax. Tenint-ho en compte, dibuixa al diagrama les forces que compensen la força cap avall.
f) I tenint en compte que l’abdomen amb la faixa també tindrà un comportament rígid, afegeix-hi les forces, cap amunt i cap avall, compensades, que actuaran a la meitat del tronc.

◀︎ 3. Arriben els castellers… i ens emocionem!

3.2 I quan el castell fa llenya… no es fan mal? ►

Hits: 3